JORNADA I: JORDI BORRÀS Després d’escoltar la xerrada de Jordi Borràs, em va quedar una sensació incòmoda però necessària: la idea que els discursos d’odi no són alguna cosa llunyana, aliena o pròpia “dels altres”, sinó que formen part de nosaltres mateixos. No perquè siguem dolents, sinó perquè som humans. La por i l’odi van de la mà, i sovint neixen del mateix lloc: la inseguretat, la frustració, el no entendre què està passant al nostre voltant. Històricament, sempre s’ha buscat un enemic a qui culpar quan les coses van malament. Algú diferent, algú fàcil d’assenyalar. Abans van ser els jueus, avui poden ser les persones migrants, els musulmans, el feminisme, les persones LGTBI o fins i tot una llengua o una cultura. El mecanisme és el mateix: simplificar la realitat, convertir-la en un relat emocional i oferir una explicació fàcil a problemes molt complexos. Potser el més inquietant és adonar-se que aquests discursos no viuen tant de dades o arguments com de sentiments. Durant molt...
